L’OLI I EL VI AL PRIORAT
La trilogia mediterrània és actualment molt popular i molt difosa arreu del món. Tenim la sort de que durant segles en aquest país hem estat seguint aquesta tradició agrària i alimentària i que el nostre clima mediterrani ajuda a poder donar llurs millors fruits en els nostres camps. LLocs com el Priorat són privilegiats perquè en aquesta comarca de menys de 10.000 habitants s´hi conreen productes excel.lents i dos d’ells són part d’aquesta trilogia. Aquests dos productes són el vi i l’oli, altament qualificats i apreciats tan a nivell nacional com estatal. La DOQ Priorat -pel vi-, només té en tota Espanya una altra DOQ amb qui competir, la DOQ Rioja. I La DO Siurana -per l’oli-, té més competidors però la varietat d’oliva que s’hi conrea, és una de les més apreciades pel seu gust afruitat i lleuger, l’arbequina -l’oliva catalana per antonomàssia-.
EL VI
Fins fa no gaire es creia que van ser els grecs els introductors del vi a Catalunya a través de la seva primera colònia, Emporion (segle VI a.C.). Sembla ser, gràcies a les darreres evidències arqueològiques, que els íbers varen ser els responsables de les primeres produccions vinícoles a les nostres terres. És força segur que el que van fer els grecs va ser afinar les tècniques de producció dels indígenes. Més tard, els romans, un cop arribaren (segle III a.C.) i sobretot quan acabaren dominant la Península Ibèrica (Hispània) extengueren el conreu de la vinya arreu del territori, especialment a la Tarraconense (sobretot a les actuals províncies de Tarragona i Barcelona). Amb l’arribada del Cristianisme, concretament al seu auge, als segles III y IV d.C. el vi va guanyar encara més protagonisme. Fins i tot amb la dominació visigoda (segles V al VIII) el vi tenia importància i només amb l’arribada de l’Islam va frenar la seva expansió i fins i tot podem dir que va remitir enormement, per la prohibició del consum del vi entre els musulmans. Només en els comtats del nord de Catalunya, dominats pels francs a finals del VIII es va començar a replantar vinya i a partir d’aquell moment, seran les ordres religioses catòliques, i concretament els monjos benedictins en un inici, cistercencs més tard i cartoixans després els que s’encarregaran d’extendre la vinya a mesura que s’anaven guanyant territoris als regnes taifes -regnes musulmans-.
En el cas del Priorat, aquest renéixer del vi i la vinya, ve de la mà dels cartoixans i concretament d’aquells que crearen el monestir de Scala Dei, on era el primer gran celler de la zona. Aquells cartoixans també donaren el nom a la zona: el Priorat. Aquest territori estava dominat pel prior del monestir (un tipus de vice-president del monestir, després de l’abat, el president, el més poderós). No obstant, la història no acaba aquí. Durant segles, des del segle XI fins XVIII el vi evoluciona poc però ja és més semblant a aquest vi jove que prenem avui en dia (el vi grec i romà era aromatitzat amb herbes, mel, aigualit…). La història del vi també evoluciona poc però és amb l’arribada del comerç amb Amèrica que canvien les coses; els vins del Priorat i de molts indrets de Catalunya serveixen per fer aiguardents o bé per pujar la graduació de vins bordelesos (els vins del Priorat eren coneguts per la seva alta graduació). I a finals del segle XIX arriba un gran sotrec arreu d’Europa, la fil.loxera (la mosca d’orígen americà que posa els ous a les arrels de les vinyes i que les seves larves maten la planta perquè en xuclen la sava). Després d’una dura lluita i gràcies a les cooperatives agràries creades arreu de Catalunya el sector es va recuperar -ja entrat el segle XX-. Però a mitjans del segle XX va arribar un altre enemic del vi: el menyspreu. Els nous hàbits alimentaris, provinents bàsicament d’EEUU, aporten noves begudes que la gent jove consum enormement: Coca-cola, Fanta i la cervesa. El vi del Priorat estava als anys 60 i 70 en perill de mort. I algunes persones van creure en ell, alguns de locals, altres, gairebé gurús hippies que vingueren d’altres zones de Catalunya, Espanya o el món com Réné Barbier, Álvaro Palacios, José Luis Pérez, Charlotte i Chrsitopher Cannan i Daphne Glorian. En aquest moment va arrivar el Renaixement del Priorat. Tot aquest nou moviment va començar cap a l’any 1989. Primer van ser Álvaro Palacios y René Barbier que van apostar per Gratallops, l’epicentre del nou Priorat -com pel vell era Scala Dei- comprant raïm a altres viticultors i introduint varietats internacionals o franceses com el cabernet-sauvignon, el merlot o el syrah. Una ampolla de l’Ermita (d’Alvaro Palacios) es va arribar a vendre per més de 1.000 dólars a Christie’s, la casa de subastes de Nova York, i això va ser el cel pel Priorat. Amb el desenvolupament de l’ecologia és va anar prenen consciència arreu que calia adaptar-nos a la terra i no a l’inrevés. És per això que a finals dels 90 i amb el nou mil.leni s’han intentat incorporar i inclús rescatar varietats autòctones, i al Priorat són la garnatxa i el samsó (carinyena). Avui en dia, les varietats internacionals conviuen amb les locals i se’n fan molts cupatges excel.lents. El vi al Priorat rep l’envelliment en bótes de roure francès durant un any o alguns més, cosa que va ser suggerida per l’Àlvaro Palacios i el Réné Barbier i va ser el que va fer pujar aquest vi com l’escuma. El futur seran sens dubte les dues varietats locals abans esmentades, que és allò que dóna caràcter i personalitat als vins de la comarca, fora dels seus sóls de licorella, la pissarra de la regió. D’altra banda, el futur és prometedor perquè està en bones mans. Els viticultors treballen pel bé de la DOQ. Hi ha molts noms i molt amor en aquesta comarca: Salvador Burgos i Conxita Porta a Poboleda, Marco Abella i la seva dona, Olívia a Porrera, l’August Cèlio a Gratallops… Hi ha festes i festivals per descobrir la zona i ens encanta visitar-los tal com la Festa de la Verema a l’Antiga de Poboleda, celebrada normalment al primer o segon dissabte del mes de Setembre. Allà, a més de fer la verema, és trepitja raïm i més de vint cellers ofereixen els seus vins fins el tard.
L’OLI
L’oli té un camí sembant… Els grecs l’introduiexen i els romans l’expandeixen. No té serioses interrupcions ja que no suposa una barrera alimentària, al contrari és un element integrador. Amb l’arribada de l’islam inclús s’expandeix de nou, sobretot al sud d’Espanya i Catalunya, potser per això, la majoria de les cinc DO d’oli de casa nostra són al sud: Siurana, les Garrigues, Oli de la Terra Alta, Oli del Baix Ebre-Montsià, i al nort, només hi ha la DO Oli de l’Empordà. A época medieval, als territoris tradicionalment cristians es solia consumir llard de porc en comptes de l’oli. No obstant, i com dèiem, la història de l’olivera a Espanya i al Priorat (a la DO Siurana), ha estat més tranquil·la i constant que la de la vinya. Els tradicionals molins d’oli, amb premsa hidràulica o animal han estat substituïts per màquines que trien i fan pasta amb les olives. Hi ha tres tipus d’olis de certa qualitat, l’extra verge, el verge i l’oli d’oliva i la majoria d’aquest, al Priorat, és de la primera categoria, el qual posseeix totes les propietats organolèptiques (aroma, sabor…), acidesa, dolçor, amargor i picor característiques de l’oli de la comarca. La varietat més corrent i coneguda a Catalunya és l’arbequina (a la DO Siurana en suposa un 90% del total) però també tenim la rojal i la morruda, i a la resta de Catalunya, la corbella, la corivell, la verdal… Cap als mesos de novembre i desembre és quan es celebren les festes de l’oli per tota Catalunya, nosaltres hem estat a la Bisbal de Falset i ens ha encantat. Anima’t a visitar-la!
CEREALS
Els cereals no són tan presents al Priorat, cal anar a la Catalunya central, concretament al Bages, però això serà en el següent Blog! Gràcies per seguir-nos i fins aviat!
Recent Comments